Macrobiòtica és una paraula que ve del grec macro (makros), significa “gran”, bio (bios) significa “vida” més el sufix -tico (relatiu a), és a dir, filosofia per allargar la vida.

És ara, després d’aquests anys “pedalejant” per “La Senda Macrobiòtica” quan començo a ser conscient de quina és la finalitat d’aquesta bella filosofia basada en els Principis Únics de la Naturalesa i aquest món: l’equilibri. Equilibri és canviar o modificar per adaptar-se al nostre entorn, i vull matisar que el meu concepte d’equilibri com a equilibri saludable, la recerca del nostre benestar que ens empeny a trobar-nos amb nosaltres mateixos.

Quan vaig començar no era conscient de la necessitat d’ajustar-nos, de equilibrar, ara una cosa tan evident i bàsic que fins sento com una certa felicitat de sentir-ho quan me adono.

Mirar cap enrere amb certa perspectiva i adonar-me que el meu cos no estava en equilibri, la seva manera de comunicar-era amb dolors d’esquena, de cap i mal humor … Aquesta sensació que alguna cosa no va bé però no saps el què, i només quan ets conscient que necessites un canvi, és quan aquest comença.

I així va començar, va aparèixer a les meves mans com per art de màgia un llibre de Michio Kushi. I al llegir-ho vaig passar de la consciència a la Intuïció: vaig sentir la veritat i vaig respirar feliç, la Macrobiòtica era el camí cap a aquest canvi, cap al anhelat equilibri.

No sé perquè ens pensem que els dies passen i tot segueix igual, quan la realitat és que tot està en constant moviment. ¿tu ahir ets diferent que tu avui ?, però l’hi preguntes a la gent i la majoria no saben contestar. El ritme actual és com un tornado, ens absorbeix en la seva rapidesa i ens deixem portar oblidant-nos del present i fent-nos viure sempre en el futur o pitjor encara, clavats en el passat sense resoldre. La subtil xerrameca continua de la ment ens distreu i pendents d’ella vivim sense assabentar-nos, sense escoltar-nos.

La Macrobiòtica ens dóna una visió molt simple mitjançant el yin i el yang, i es que no ha de ser complicat.

Quan intento explicar-li a algú la teoria del Yin-Yang, la base per entendre-la, de seguida penso que es com anar en bicicleta. Al principi et mous bruscament d’un costat a un altre, del yin extrem al yang extrem, però poc a poc, amb la pràctica, et vas estabilitzant i gairebé sense adonar-te estás pedalejant amb un lleuger trontoll, però amb direcció i confiança. Ja no estàs pendent si cauràs o vas recte, sinó que comences a gaudir del passeig, del sol i el vent, sent conscient que lo millor de aprendre es poder gaudir del passeig, aquesta és la clau.

En una entrevista que vaig llegir de Michio em va cridar l’atenció el següent: “ tot el de l’exterior ens influeix: el sol, les radiacions, l’aire que respirem, estímuls nerviosos, però res de això podem controlar-ho, l’únic que podem controlar i triar lliurement que ve del exterior és el menjar i la beguda “. I és veritat, som lliures de triar que volem menjar o beure, si “fast-food” o un arròs amb verdures, per la qual cosa l’alimentació és el primer pas. Si som conscients que tot és energia (yin-yang), i quina energia és la que necessitem depenent del moment, ‘Alimentem-nos per pedalar més lluny i feliços !!